Fòrum CAT

Nene ho ha escrit

Crónica de un pistero.

¡¡ Hala aquí tenéis un relato que envié a la lista de 'atletisme' de Vilaweb. !! Ya hace unos años, cuando dejé la ruta y volvía a la pista después de unos años. Desde entonces hasta ahora han habido más cambios, pero no hace falta que los narre, porque algunos de vosotros ya conocéis un poco mi historia. Disfrutad y aprended que los años, los cambios de vida y todo lo que nos rodea, invitan a cambiar el xip a la hora de entrenar y competir, y las marcas de jovencito quedan para la historia personal, y ahora toca pasarlo bien y estupéndamente.


De: Nene
Para:
Asunto: [Atletisme/VilaWeb] Crónica d'un pistero
Fecha: jueves, 17 de mayo de 2001 01:03 NOE


----- Original Message -----
From: Ferran De Torres Burgos
To:
Sent: Wednesday, May 16, 2001 7:35 PM
Subject: [Atletisme/VilaWeb] RE: [Atletisme/VilaWeb] Mitja Marató de
Goteborg


Hola Nene, per recuperar una mica el bon ànim en aquesta llista
podies dedicar-nos una crònica sobre la teva experiència en la
lliga. Sé que vas fer un 5.000, però no sabem com vareu quedar
per equips, quines altres curses vas fer,...en fi, abusant de tu
una mica, fes-nos-en cinc cèntims. Salut i kms.
Ferran de Torres Burgos
fdetorres@campus.uoc.es

Hola Ferran i la resta,

bé, això és un expedient que no es in-desclassificable ( en dues paraules).
A la fí, he fet dos 5000 m.ll. i un 3000 m.o. Enteneu les abreviatures, oi
??

A veure la crónica. La retornada a la pista és difícil, però molt, i més per
a qui ha fet pista, ha competit en pista i té o recorda les sensacions de la
pista. Com sabem, a la ruta, fem els moviments més econòmics, és a dir, no
aixequen els genolls. Doncs en canvi a la pista això és molt important, tot
si volent còrrer a ritmes força ràpids, i ràpid és ací al màxim de cadascú.

Doncs notava la mancaça de poder aixecar els genolls, arrivava un moment que
aconseguia el ritme de competició i no havia manera de poder anar més ràpid,
les cames no donaven més, en canvi de cor anava més que sobrat. Això en els
llissos, si passem als obstacles ja ès massa.

Recordo que quan passava els obstacles, sí sí, els obstacles se passen,
doncs això, com deia, que anava més que sobrat, jugava amb els contraris,
que si ara pujo, que si ara baixo, que ara accelerem una mica i ens quedem
davant la meitat,... Doncs ara, escalava, què dic, asaltava els obstacles i
es perd tot un món allà d'alt. Tot per porut, ja sabeu la meva alçada no és
de la mitjana dels catalans, i el primer obstacle em semblava la Pica
d'Estats, el segon el Kilimanjaro i acavaba amb el Everest. I si parlem de
la ria !!

Jopé amb la ria, abans tenia que buscar possar un peu a l'aigua perque em
sortia sobrat i anava directe al tartà, avui dia, la primera ria bé, la
segona ja anava amb problemes, la tercera els companys m'havien possat
l'ànec de goma perque em feci companya, i a l'última teníem preparats un
parell d'homes granotes, més per preucació, encara que jo no entenia aquesta
sortida de to.

De tot, el més important ha estat els moments tan macos que hem passat
junts, amb els nanos, tots molts joves (16 a 20 anys), juntament amb els
veterans (30 a 35 anys), compartim alegries i penes. Penes ?? Cap, l'únic de
veure que el temps passa factura a tothom, els veterans en aquest cas, i que
si conseguim engrescar als nanos per fer atletisme ja ens donem per bona la
feina.

Bé, ara posso un petit resum de les marques fetes, no cal que rigueu, ja ho
he fet jo. I per que feu comparacions posso les marques de quan un era una
mica més 'atleta'.

Essent un fenòmen, sense pasta-naga (dedicat a l'amic
Colomer)

3000 m.o. Això no es diu
5000 m.ll. Tampoc es pot dir, perque després em farà vegonya dir com van
els cargols a la llauna.

Quan havia deixat el que diuen la "élite" i passava al
vagó de segona

3000 m.o. 9'30" (més o menys)
5000 m.ll. 15'30" (més o menys)

Essent un quasi veterà, encara no ho soc, però ja estic
llepant el vestuari dels veterans. a més temps de la lliga

3000 m.o. 10'45"
5000 m.ll. 16'22"

Sí, ja podeu riure, jejeje, que jo també em faig un fart de riure. Però com
dic, el més important és participar i passar-ho bé.

Apa Ferran, ja tens una petita crónica de la retornada d'un rutero a la
pista.

Sigueu bons, entreneu, passeu-vos bé la vida, no agafeu l'estress que mata i
a còrrer que vivim dos dies, un corrent per a que no ens agafi la mort i
l'altre ens portant corrent cap al cementiri. ;-)

Salutacions per tothom.

Nene

Ep! Si vols respondre al missatge, has d'identificar-te