Ja fa 20 anys que ens vam trobar a casa d’en Nene a l’Avinguda Catalunya per signar els papers de la constitució i els Estatuts del Club.

El grup d’amics que un dia vam marxar del Nàstic i vam passar dues temporades sota l'acolliment del C.N.Tarraco, ens vam veure amb la capacitat i maduressa suficient per tirar endavant el projecte de crear el nostre propi club. I el dia 30 d’agost de 1990 ho vam fer realitat; recordo que estàvem en Nene, en Jordi Llobet, l'Àlex Hernàndez, en Xavi Martín, en Joan Bardina, en Joan Domingo i jo mateix, en Quico Iborra.

Teníem vint i pocs anys i ja portàvem un bon grapat d'anys fent atletisme i tot i així allí estàvem, amb una il·lusió enorme per començar una nova etapa de la nostra vida esportiva.

Si no recordo malament la primera junta estava formada per en José García (president), Quico Iborra (vicepresident), Joan Bardina (secretari), Xavi Martín (tresorer) i en Fernando Flores i en Joan Domingo (vocals). Erem gairebé la colla de sempre, pero ara ens acompanyaven un grup d’atletes molt joves que venien bàsicament del Seminari i del Sant Pau. Des de la primera temporada vam tenir equip de lliga catalana, on el CAT no va faltar. Aquells primers anys van ser fantàstics, vam aconseguir tindre atletes a totes les competicions, medallistes i campions als Campionats de Catalunya (Jordi Solé, Manolo Ruiz…) també als d'Espanya (Xabi San Juan).

Aquest fet no ha faltat des de llavors i podem recordar noms com en Carles Torra, Adrià Serres o més recentment en Marc José, tot i que segurament em deixo a algú. I què dir d'aquells que vam fundar el Club, a hores d'ara encara continuem competint en categoría Master i encara estem al capdavant del ranking nacional. No m'agradaria finalitzar aquest recordatori sense anomenar a la persona que ens va guiar als inicis de la nostra vida atlètica, que ens va entrenar i que ens va ajudar a ser les persones que ara som, en Pepe Boada. De fet puc dir que és per ell que encara continuem junts, ja que ens va ensenyar una manera de viure l’atletisme no solament competitiva, sino com una forma de creixement individual i personal que hem intentat transmetre a tots aquells que ens han seguit al llarg d’aquests vint anys i creiem que ho hem aconseguit veient les persones que han sortit d’aquest Club. Per la meva part, només afegir que em sento molt orgullós de pertànyer a aquest Club i d’haver estat una de tantes persones que hem fet, de moment, aquests vint anys d’història.

Quico Iborra. Soci número u del CA Tarragona, agost del 2011